HECTOR BERLIOZ

Compositor francès i figura destacada en el desenvolupament del romanticisme musical del segle XIX. Ha estat considerat l'únic músic propiament romàntic de França i el creador de la instrumentació moderna.

Va néixer a la CôteSaint-André l' 11 de desembre de 1803. El seu pare era un metge de província i per la qual cosa ell començà a estudiar medicina a París. Aviat ell s'adonà que aquesta no era la seva vocació i abandonà aquesta professió per estudiar música en el conservatori de la capital francesa baix la tutela del compositor francès Jean François Le Sueur i del compositor xec Anton Reicha.

L'any 1830 guanyà el premi de Roma amb la cantata Sardanapale. Va treballar com a bibliotecari del Conservatori de París des de 1838 i va fer vàries gires per Europa i Gran Bretanya com a director d'orquestra entre 1842 i 1854. A Alemanya, Robert Schumann el va recolzar perque fos acollit positivament pel públic.

Berlioz fou molt influllent durant tot el període romàntic: en la forma simfònica, l'ús de l'orquestra i les noves estètiques musicals. Per a molts aquest home reflecteix el compositor romàntic com a artista. Treballar sense descans per a divulgar la música del seu temps i fou mestre de tota una generació de músics, convertint-se en un destacat director d'orquestra.

Amb la Simfònia Fantàstica opus 14 (1830) produí una revolució estètica per l'ús integral d'un programa literari i establí l'ús de la música programàtica com el génere dominant en les obres orquestrals romàntiques.

L'any 1844 Berlioz publicà el Tractat d'Instrumentació i Orquestració Modernes, el primer llibre que s'ocupava d'aquest aspecte. Va exposar les diferents estètiques de l'expressió musical i va resultar molt útil com obra de consulta.

Entre les seves creacions més destacades figura l'òpera Les Troyens (1856-1859), Benvenuto Cellini i Beatriz i Benedicto. Altres obres importants són la sinfonia dramàtica Romeu i Julieta opus 17 (1836-1838), la cantata La Condenació de Faust opus 24, la missa requiem Grande messe des morts opus 5, l'oratori La infància de Crist opus 25 i la obertura El Carnaval Romà.

El 8 del març de 1869 mor a París, en Berlioz és considerat creador de l'orquestra moderna.

En Franz Liszt va difondre les seves obres i d'altres compositors, convertint la ciutat de Weimar en el centre de la vanguàrdia musical europea.

En Berlioz influí sobre les generacions posteriors, i especialment sobre els músics rusos del grup dels Cinc.